Dubtes freqüents (FAQs)
Dret a vaga
L’exercici de vaga suspèn el contracte de treball i l’obligació de l’empresari de cotitzar, de manera que el treballador deixa de rebre l’import del sou a conseqüència de l’absència del treball (RDL 17/1977, article 6 i Estatut dels Treballadors, article 45.1). Per tant, la vaga afecta el sou del treballador i a les seves cotitzacions a la Seguretat Social.
En la vaga la llei t’empara i et protegeix a l’hora de decidir secundar-la i d’unir-te a les reivindicacions. La llei et protegeix perquè puguis decidir lliurement. Els descomptes salarials que comporta el fet de participar en aquest tipus de protesta constitueixen, algunes vegades, el motiu pel qual alguns treballadors i treballadores s’inclinen per no secundar-la. A pesar de les repercussions econòmiques que té la vaga, és important que es valori el motiu que l’origina, perquè moltes vegades és necessari fer una mica d’esforç econòmic per millorar les condicions laborals. El benestar social que gaudim ara és el fruit de moltes lluites de companys i companyes al llarg dels temps. Les conquestes socials es guanyen lluitant per elles, primer per aconseguir-les i després per mantenir-les. Per això, mantenir el benestar social guanyat en segles de lluites és una responsabilitat de totes i de tots.
El Real Decret-llei 17/1977, de 4 de març, assenyala que la vaga és il.legal (art.11):
• Quan s’iniciï o sostingui per motius polítics o amb qualsevol altra finalitat aliena a l’interès professional dels treballadors afectats.
• Quan sigui de solidaritat o suport, excepte que afecti “directament” a l’interès professional dels qui ho promoguin o sostinguin.
El Tribunal Constitucional ha declarat que és inconstitucional l’expressió “directament”, que els “treballadors vaguistes poden tenir un interès que els faci solidaris amb altres treballadors” i que el termini “professional” ha d’entendre’s referit als interessos que afectin els treballadors com a tals i no com a membres d’una categoria laboral específica. La jurisprudència del Tribunal Suprem assenyala que el model de vaga constitucional no és el contractual (per a aconseguir un conveni), sinó el professional, admetent les vagues de solidaritat. I són legals les vagues contra la política socioeconòmica del govern.
• Quan tingui per objecte alterar, dintre del termini de vigència, el que s’ha pactat en un conveni o el que s’ha establert per Laude.
Però, segons doctrina del Tribunal Constitucional, res impedeix la vaga durant el període de vigència del conveni per a reclamar una interpretació d’aquest (en un determinat sentit), o exigir reivindicacions que no impliquin modificació del conveni; inclús és possible reclamar l’alteració del conveni si hi ha incompliment d’aquest per la part empresarial, o si s’ha produït un canvi absolut i radical de les circumstàncies.
• Quan es produeixi contravenint el que es disposa al present Real decret Llei, o el que s’ha pactat al conveni col·lectiu per a resoldre els conflictes.
Pots sumar-te a la vaga en qualsevol moment, encara que hagis iniciat la jornada laboral. En aquest cas, es calcularà el descompte per les hores que t’absentes i no per tota la jornada completa.
És a dir, no cal que facis vaga ni tota la jornada laboral ni cada dia en què la vaga està convocada. Pots unir-te quan vulguis, sempre que no t’hagin comunicat que ets serveis mínims.
Per exemple, en aquesta vaga indefinida, pots decidir fer vaga el dia que vulguis a partir del primer dia en que s’inicia la convocatòria de vaga (12 de desembre a les 7:00).
Sí. És indiferent que Infermeres de Catalunya no tinguem representació a la teva empresa o que no tinguem secció sindical constituïda al teu centre de treball.
Una vaga que hagi estat convocada i comunicada de forma legal per un o més sindicats, dona cobertura a totes i tots els treballadors als quals vagi dirigida la convocatòria de vaga. En el cas de la vaga convocada per Infermeres de Catalunya, aquesta dona cobertura legal perquè totes les infermeres i infermers de la sanitat pública de Catalunya puguin adherir-se (centres ICS i SISCAT sanitat concertada).
La persona treballadora pot exercir el seu dret a vaga quan vulgui sempre que ho faci dins l’horari que està establert en la convocatòria de vaga.
És a dir: imagina que no ets serveis mínims, però decideixes anar a treballar un dels dies en què està convocada la vaga. Però quan estàs treballant al teu centre t’adones que no s’estan fent serveis mínims i que esteu treballant com sempre. Pots decidir adherir-te a la vaga tot i haver iniciat la teva jornada laboral. Has de comunicar al teu responsable que has decidit adherir-te a la vaga i que marxes del teu lloc de treball.
El que no pots fer és adherir-te a la vaga i no anar a treballar però posteriorment decidir iniciar la teva jornada laboral a mitja jornada. en principi, una vegada has decidit secundar la vaga hauries de fer-ho durant tota la teva jornada laboral.
No és cert. Mentre no siguis considerat serveis mínims, pots adherir-te a la vaga en qualsevol moment. Tota la jornada, una hora, dues hores… Pots començar la teva jornada laboral i després decidir adherir-te a la vaga i marxar del lloc de treball (sempre avisant al teu responssable).
El que no pots fer és adherir-te a la vaga i no anar a treballar i decidir anar a treballar un cop has iniciat la vaga. Si inicies la jornada de vaga, l’hauràs de fer tota la jornada.
No és legal que el teu cap/responsable et pregunti si faràs vaga o no (ni que sigui sota el pretext de poder gestionar les planelles i tenir una previsió de qui anirà a treballar).
Només et poden comunicar si ets o no serveis mínims. Si no et comuniquen que ets serveis mínims, ets lliure d’adherir-te a la vaga sense comunicar-ho a l’empresa.
No. L’article 52.d de l’Estatut dels Treballadors (ET) especifica que la vaga no serà computable com a falta d’assistència o com a objecte de sanció.
“No es computaran com a faltes d’assistència, a efectes del paràgraf anterior, les absències ocasionades per vaga legal pel temps de durada de la mateixa…”
En absolut. Tal com estableix el Reial Decret Llei 17/1977, de 4 de març, sobre relacions de treball, el dret de vaga és un dret individual de cadascun dels treballadors, de tal forma que tots/es els/les treballadors/es són lliures per decidir voluntàriament si s’hi volen sumar o no.
Tal com estableix l’article 6 del Real Decret Llei 17/1977, l’empresa no pot contractar a treballadors/es per cobrir l’absència dels/les treballadors/es que fan vaga, a excepció d’aquells casos en els quals s’hagués de prestar serveis mínims i els treballadors designats per a fer-ho haguessin incomplert la seva obligació de prestar aquests serveis.
Sí, pots decidir adherir-te a la vaga en qualsevol moment, encara que hagis iniciat la teva jornada laboral i sempre que no se t’hagin assignat serveis mínims.
Ens estem trobant que algunes Direccions ho neguen i informen que, encara que facis vaga només unes hores de la teva jornada laboral, descomptaran tota la jornada. Això no és correcte i només t’han de descomptar les hores que hagis fet vaga. No et poden descomptar les hores de treball efectives que hagis realitzat durant la jornada.
La Secretaría General de la Seguretat Social ha resolt la forma en la qual cal cotitzar en aquesta situació: Resolución de 5 de marzo de 1985, de la Secretaría General para la Seguridad Social, sobre cotización al Régimen General de la Seguridad Social en aquellos casos de huelga en los que el trabajador mantenga parte de su actividad laboral en la jornada.
Això és il·legal. L’empresa t’ha de comunicar amb anterioritat a l’inici de la vaga si ets serveis mínims o no.
Tens dret a no acudir a treballar el dia de la vaga SENSE AVISAR, sempre que no t’hagin indicat que ets serveis mínims. Per tant, aquesta indicació de la teva direcció és totalment il·legal.
Repercusions vaga
Durant el període de vaga se suspèn el contracte de treball, és a dir, no hi ha obligació de treballar, ni de retribuir pels serveis, ni de cotitzar a la Seguretat Social, restant a la Seguretat Social en situació d’assimilació a l’alta.El temps que s’estigui en vaga:
- No impedeix el reconeixement i percepció del subsidi per maternitat.
- No s’aplica la teoria del parèntesi, als efectes de càlcul de la base reguladora per la Incapacitat Permanent Total sinó que es calcula aquest període amb bases mínimes.
- El subsidi d’incapacitat temporal es manté si el treballador ja estava de baixa en el moment d’iniciar-se la vaga.
- Si la incapacitat temporal es produeix durant la vaga total, no es té dret a percebre el subsidi fins que finalitzi i , si és vaga parcial, s’ha de tenir dret a percebre el subsidi però disminuït en la mateixa proporció que s’hagi reduït la jornada.
- Els dies de vaga s’assimilen a dies cotitzats per a determinar el període mínim d’ocupació de 360 dies per a tenir dret a prestacions.
- S’aplica la teoria del parèntesi – és a dir, es considera període neutre, havent-se d’agafar les cotitzacions immediatament anteriors a l’inici de la vaga- als efectes de càlcul de la base reguladora per a la prestació d’atur.
L’exercici de vaga no és causa d’acomiadament ni pot originar cap sanció, excepte que el treballador, durant la vaga, incorri en falta laboral.
Descomptes en el salari
Els dies que s’ha estat en situació de vaga, no han de ser retribuïts, per la qual cosa la nòmina corresponent portarà uns descomptes que s’han de fer seguint els següents criteris:
- el descompte es realitzarà sobre els dies no treballats i sobre els dies de descans o festius d’aquesta setmana, i sobre les pagues extres.
- no poden descomptar-se dies de vacances ni dels 14 festius anuals.
- el descompte s’ha de fer segons salari diari – excepte quan es cobri per hores o en supòsits de repartiment irregular de la jornada.
Per calcular quina quantitat li descompta l’empresa a la treballadora o treballador en la nòmina, cal sumar els conceptes següents:
- El salari corresponent al dia (salari base i complements salarials).
- La part proporcional de les pagues extraordinàries corresponent al dia de vaga. Si les pagues extres es prorrategen mensualment, es pot fer el descompte en la nòmina del mes en curs.
- La part proporcional de les vacances que corresponen a cada dia de vaga.
- En alguns casos també es descomptarà la part proporcional de participació en beneficis i determinats plusos, com el de disponibilitat.
En sumar tots aquests conceptes el descompte d’un dia de vaga equival a 1,4 dies de salari ordinari.
En el cas de vagues que afecten unes hores de treball, el descompte es fa per les hores afectades i, per això, s’ha de calcular el preu de l’hora, dividint el salari anual entre hores de treball anual.
Els dies de vaga no es tenen en compte ni han de produir descomptes de dies de vacances. Dóna igual els dies de vaga que facis durant l’any, perquè s’entén que són faltes justificades.
Sentència 709/2015 del Tribunal Suprem.
“Correspon el descompte de la retribució dels dies de descans setmanal i dels dies festius compresos dins dels períodes de vaga, mentre que no cap detracció o cap deducció per vaga en la retribució de les vacances i en la dels dies festius fora del període de vaga…”
El fet de fer vaga no permet sol·licitar prestacions per desocupació.
Un exemple. Una vaga es prolonga durant tres mesos, els treballadors que la fan veuen afectats els seus ingressos, però no poden sol·licitar la prestació.
Tanmateix, els dies en els quals el treballador està de vaga, s’assimilen a dies cotitzats per a la sol·licitud de la prestació per desocupació, però no per a determinar la seva durada.
Quan s’està de vaga, se suspèn el contracte de treball, fet pel qual desapareix l’obligació de cotitzar. Però no estàs de baixa en la Seguretat Social, sinó que passes a una situació d’“Alta especial” i això influeix en diversos drets i prestacions (article 6.3 Reial Decret Llei 17/1977 i article 106.5 Llei General Seguretat Social).
Quan l’empresa descompte indegudament a la treballadora o treballador unes quantitats que no siguin legals, el procediment per reclamar és el següent: interposar una demanda individual de reclamació de quantitat.
El procés s’inicia presentant la corresponent papereta de conciliació i sempre s’ha de fer de manera individualitzada.
Al fer vaga, es suspen temporalment el contracte de treball, pel que no es cotitza a la seguretat social. És una “falta justificada” al nostre lloc de treball.
De fet, l’article 52 de l’Estatut dels Treballadors (ET) especifica que la vaga no serà computable com falta d’assistència o com objecte de sanció, per tant, podem entendre que no pot penalitzar com a falta en l’assistència obligatòria.
Serveis mínims
Sí. Els serveis mínims s’estableixen per un lloc concret que cal cobrir per tal de garantir que l’atenció que s’ofereix en aquest lloc de treball queda cobert. No és nominal. Per tant, quan arribes al teu centre de treball hi ha altres companyes que no fan vaga i decideixen treballar, ho has de comunicar a la Direcció i està obligada a assignar els serveis mínims a alguna de les persones que no s’adhereixi a la vaga perquè tu puguis exercir el teu dret a vaga.
En el supòsit que la vaga convocada afecti sectors encarregats de la prestació dels serveis públics (com és el cas de la que hem convocat Infermeres de Catalunya), s’han d’establir serveis mínims.
La fixació dels serveis mínims es faran de forma compartida pels empresaris o l’administració i els vaguistes o els seus representants (el comitè de vaga), davant una manca d’acord, s’estableixen per autoritat laboral, de manera motivada i aclarint els criteris que s’han seguit per tal de fixar-los.
Per a l’establiment dels serveis mínims s’ha de tenir en compte que aquests siguin raonables i que mantinguin una proporció als possibles perjudicis que la vaga pot produir a tercers.
No seran legals uns serveis mínims que pretenguin mantenir tota l’activitat.
Has de rebre una carta on l’empresa expliqui exactament quin punt de l’ordre de serveis mínims de l’administració has de complir. Habitualment l’empresa també publica i envia als treballadors una “ordre de mínims” indicant quins serveis estan afectats i són serveis mínims i quin son els mínims a la resta d’unitats del centre.
Si tens cap dubte, informa-ho al sindicat
La designació dels treballadors que hauran de dur a terme els serveis mínims, correspon a la direcció de l’empresa, i seran coberts preferentment pels treballadors que no fan vaga o no hagin verbalitzat la seva voluntat de fer vaga.
No existeix jurisprudència referent al dret de les infermeres en formació especialitzada a si poden ser incloses en els serveis mínims o no. Però el Tribunal Suprem si que s’ha pronuncia al respecte sobre els MIR, en el que ha dictaminat que si que poden ser inclosos en els serveis mínims.
Per tant, i per analogia, podem entendre que les IIR també poden ser incloses en els serveia mínims.
Amb data 5/12/2023 el Departament d’Empresa i Treball ha emès l’ORDRE EMT/ /2023 per la qual es garanteix el servei essencial d’assistència sanitària que presta a la població el personal en els centres d’atenció primària i hospitalària de l’ICS i les infermeres i infermers que prestin els seus serveis a entitats del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT).
a) Els mínims que s’han decretat per a tots els centres SISCAT (ICS i sanitat concertada):
1. El normal funcionament del servei d’urgències, tant l’atenció de malalts externs com l’atenció dels malalts ingressats a les unitats d’observació d’urgències, a criteri del metge encarregat del malalt.
2. El normal funcionament de les unitats especials: unitats de cures intensives, unitats de vigilància intensiva, unitats coronàries, unitats d’hemodiàlisi, neonatologia, parts i tractaments de radioteràpia i quimioteràpia, així com totes aquelles altres que puguin tenir la consideració d’unitats especials d’urgència vital.
3. S’han de garantir els tractaments de radioteràpia i quimioteràpia en situacions urgents i de necessitat vital i, en altres situacions, a criteri del facultatiu que atengui el malalt.
4. S’haurà d’atendre l’activitat quirúrgica (bloc quirúrgic) inajornable derivada de l’atenció urgent i greu a criteri de la direcció mèdica, escoltat el cap de servei, tant pel que fa referència al preoperatori com al postoperatori.
5. Mentre estigui ingressat (unitats hospitalització), tot malalt haurà de ser respectat en el seu dret a ser atès, tant des del punt de vista assistencial, com des del bàsic d’infermeria i hoteler.
6. En els centres d’assistència extrahospitalària (atenció primària), es garantirà l’assistència urgent durant l’horari habitual de cada centre. Aquest servei es prestarà amb un 25% de la plantilla, tot i que quan es garanteixi amb un dispositiu assistencial unipersonal s’haurà de considerar aquesta situació com a mínim i es prestarà amb l’assistència normal pròpia dels serveis especials i ordinaris i altres dispositius d’atenció continuada, excepte en els centres de salut mental, en els quals els serveis mínims garantiran la presència de dos professionals com a mínim, previ informe tècnic justificatiu per part de la direcció del centre de salut mental.
7. S’ha de garantir el normal funcionament del circuit assistencial COVID-19.
11. Transport sanitari: s’haurà de garantir el servei per atendre totes les urgències sanitàries de qualsevol tipologia i requeriment, per tractaments oncològics, de diàlisi i d’oxigenoteràpia. Igualment, s’haurà de garantir el servei per a la realització de proves que siguin urgents a criteri del facultatiu.
El trasllat de pacients donats d’alta al servei d’urgències, que necessitin, segons criteri facultatiu, la utilització del transport sanitari per abandonar les dependències assistencials.
12. S’haurà de garantir el normal funcionament del servei de coordinació d’urgències i els sistemes d’emergències mèdiques (SEM), en atenció a les especials característiques de l’assistència prestada.
13. La resta de serveis no previstos en els apartats anteriors funcionaran amb el mateix règim que en un dia festiu, exceptuant aquells centres on la plantilla sigui igual a la dels dies laborables, en què passarà a ser del 50% (en situació de nombre imparell s’arrodonirà el personal de servei sempre per excés).
b) Assistència sanitària en els centres i establiments privats dedicats a l’hospitalització, assistència, consulta i laboratoris d’anàlisis clíniques que no formin part del SISCAT: s’estableixen els mateixos serveis mínims que en l’apartat anterior, llevat de l’establert al punt 6.
Descarrega aquí l’ordre de mínims del Departament d’Empresa i Treball
La direcció dels centres, un cop escoltat els Comitès de Vaga, ha de determinar el personal estrictament necessari per al funcionament dels serveis mínims que estableix l’ordre de mínims del Departament d’Empresa i Treball, exclòs el del Comitè de Vaga. Aquests serveis mínims els ha de prestar, preferentment, si n’hi ha, el personal que no exerceixi el dret de vaga. La direcció s’ha d’assegurar que les persones designades per fer els serveis mínims rebin una comunicació formal i efectiva de la designació.
Això és il·legal. L’empresa t’ha de comunicar amb anterioritat a l’inici de la vaga si ets serveis mínims o no.
Tens dret a no acudir a treballar el dia de la vaga SENSE AVISAR, sempre que no t’hagin indicat que ets serveis mínims. Per tant, aquesta indicació de la teva direcció és totalment il·legal.
Això és incorrecte. Continuem en vaga indefinida convocada i, mentre duri tota la vaga i segons el que ha decretat el Departament de Treball, l’ampresa està obligada a nomenar a les persones que seran mínims durant cada dia de la vaga. Aquestes persones han de continuar fent mínims. La resta de persones que han anat a treballar, han de fer la seva feina i agenda habituals.
Els mínims no es poden eliminar donat que en qualsevol moment, les persones que han anat a treballar podrien adherir-se a la vaga i marxar.
Si les infermeres del teu centre us adheriu a les accions, podeu registrar-vos al mapa de centres. Així podem contactar amb totes les persones referents de cada centre per iniciar les accions de forma coordinada. Juntes som més fortes!